El Tribunal Suprem dictamina que l'impost català als habitatges buits és totalment constitucional
El passat 3 de juny el Tribunal Suprem va avalar el Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament que regula l'impost sobre habitatges buits de Catalunya. L'Alt tribunal considera que no vulnera la Constitució espanyola i desestima el recurs presentat per l'Associació Espanyola de Banca (AEB).
El Suprem indica que l'estructura de l'impost no desvirtua la seva finalitat extrafiscal, que no representa una selecció arbitrària del subjecte passiu, desconnectada de la legítima finalitat extrafiscal del mateix i configura un sistema de determinació de la base imposable, i de la quota, a través dels diversos criteris ja examinats.
Afegeixen que la regulació de l'impost sobre habitatges buits “respon a l'àmbit legítim de l'exercici de la potestat tributària del legislador autonòmic”.
El recurs de la AEB al·legava que l'impost, que penalitza els habitatges tant de grans forquilles com de particulars que estiguin buides de manera “injustificada”, vulnerava els principis constitucionals d'igualtat, capacitat econòmica i interidicción de l'arbitrarietat dels poders públics.
La sentència estableix que aquest impost no vulnera principis constitucionals com el principi de capacitat econòmica (article 31.1 de la Constitució Espanyola (CE), ni resulta arbitrari (article 9.3 de la CE), perquè respon a l'àmbit legítim de l'exercici de la potestat tributària del legislador autonòmic.
A més, retreuen que “no deixa de sorprendre que l'escrit d'interposició de la part actora i recurrent (la AEB) bandegi per complet, com si no existissin, l'examen de les dues sentències del Tribunal Constitucional (TC) que han desestimat sengles recursos d'inconstitucionalitat interposats” contra la llei que regula aquest impost segons l'anteriorment publicat en el portal idealista.